Consells de finances

Wang Li, rellegia una i altra vegada la carta que havia rebut aquell matí de Qionghai, comunicant-li la defunció dels seus pares en un terrible accident.

- No, ara no!, per què? - es repetia- contemplant el bitllet d'avió que havia comprat per anar a visitar-los aquelles vacances ja pròximes.

Havien passat 10 anys des que la seva benestant familia l'envià lluny de Hainam, una de les dues illes tropicals més grans de la Xina.

L'anhelat somni de preparar l'únic fill per un futur brillant a una prestigiosa universitat americana, s'havia acomplert, i asseguraven així, la continuitat dels seus negocis cada dia més florents, a una de les zones xineses més riques economicament.

Un mes després de la seva graduació, mercès a les seves excel.lents qualificacions, el jove, havia aconseguit entrar a una de les multinacionals de més prestigi de tot el país, com Product Manager. Ascendia amb força, i en poc temps, es convertí en un alt executiu que poc enyorava les costums i les vivències de la seva illa, però ara...

Ara, tot de cop, la seva vida americana es fonia. Despertava d'un somni, i sabia que enyoraria Manhatan, tot el que l'havia anat impregnant allí. Era conscient, però, que li calia tornar a Qionghai i seguir amb els pròspers negocis familiars...

Des que retornà a l'illa, quan podia, s'escapava fins la platja. Li agradava trepitjar aquella sorra que gairebé havia oblidat i, mica a mica, li retornaven amb claredat records de la seva infantesa; les imatges dels pescadors eren idèntiques a les que tenia guardades en un raconet de la seva ment.

Amb les Armani protegint els ulls, el polo Ralph Lauren impecable, el Breiling enlluernador el canell, les xancles Lotus als peus, el Nokia últim model enganxat a la cintura...

Veient un pescador que recollia pacient i feliç les xarxes plenes de peix i amarrava la seva petita barca, se li apropà dient-li:

- Perdoni, l'estava contemplant... No és massa d'hora per tornar de pescar?

El pescador, sense deixar la seva tasca de recollir les xarxes li respongué:

- D'hora? He acabat ja la meva jornada i he pescat tot el que em calia avui, estic content!

- Les dues de la tarda i ja dóna per acabada la jornada? - li inserí incrèdul.

-Miri - va dir-li el pescador- la meva jornada comença cap a les 9 del matí, esmorzo amb la dona i els fills i després de portar als nens a l'escola, pujo a la meva barca, surto a mar oberta, pesco unes quatre hores i a les dues torno a terra. Amb el que n'obtinc, en vivim la meva família, no pas folgadament però som feliços.

Menjo amb ells tranquil.lament al migdia, faig la migdiada, recullo els nens a l'escola amb la meva dona, passegem, parlem amb els amics, tornem a casa i ens en anem feliços al llit.

Wang Li, no podia refrenar el que pensava i el va interrompre fent-li de conseller.

- Perdoni, però penso que va errat en la gestió del seu negoci i que el "cost de l'oportunitat" que està pagant és excessivament alt. Renuncia a un "pay-back" impressionant i el seu "bait" podria ser molt més gran! Està sota mínims respecte al seu sostre de màxima competència.

El pescador, no deixava de somriure, pensant on voldria arribar aquell jove, d'estranyes paraules, que poc encaixava en l'entorn a no ser per la seva fisonomia.

Wang Li seguia:

- Si treballés de vuit del matí a deu del vespre, el rendiment de la seva barca seria molt més alt, pescaria el triple de peix i ben segur que en menys d'un any podria comprar un vaixell més gran i contractar un patró.

El pescador, encongint les espatlles li digué:

I tot això, per què? Per què vull jo un altre vaixell i, a més, un patró?

- Que no se n'adona que amb el que arreplegaria amb els dos vaixells i en dotze hores de feina podria comprar dos vaixells més en un termini relativament curt de temps?

- I tot això, per què?

- Però que està cec? En vint anys i reinvertint el que guanyés, tindria una flota d'uns vuitanta vaixells deu vegades més grans que la barqueta que té ara!

El pescador, rient amb ganes, insistí:

-I per què ho vull, jo, tot això?

L'executiu, desconcertat amb tan poca visió empresarial, va contestar:

Però que no veu que amb tots aquests vaixells, tindria prou patrimoni i tranquil.litat econòmica per llevar-se cada matí cap a les 9, esmorzar amb la seva dona i els fills, portar-los al col.legi, sortir a pescar per plaer unes horetes, tornar a dinar a casa, fer la migdiada..?

..........