La imaginació

"En els moments de crisi, només la imaginació
és més important que el coneixement"
Albert Einstein

Narra una antiga llegenda, que un home molt virtuós fou injustament acusat de l'assassinat d'una dona.

En realitat, el veritable autor, era una persona molt influent al regne i per això, des del primer moment es cercà una víctima per encobrir al culpable.
El pobre home fou portat a judici, sabent que no tindria cap oportunitat d'escapar al terrible veredicte, la forca!
El jutge, també comprat pel poder, va tractar que l'acte semblés totalment just.
Digué a l'imputat: "Coneixent la teva fama d'home just, devot de Déu, deixarem a les mans d'Ell el teu destí; escriurem en dos papers separats les paraules "culpable" i "innocent". Tu n'escolliràs un i serà la mà de Déu la que decideixi el teu destí".
Suposadament, el mal funcionari havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda, CULPABLE.
L'inculpat, encara sense conèixer els detalls, se n'adonava que tot seria una trampa per atribuir-li la mort de la dona.
El jutge allargà la mà amb els dos papers doblegats. El pobre reu respirà profundament, restà uns segons amb els ulls tancats i quan la sala començava a impacientar-se, va obrir els ulls i, amb un estrany somriure, agafà un dels papers, se'l posà a la boca i se l'empassà, dient: "Sé que el Senyor és just i vull portar la seva justícia dins meu".
Sorpresos, els presents li van retreure airadament: "Però... què has fet? I ara, com sabrem el veredicte?"
"És molt senzill", va respondre l'home. "Si llegim el paper que queda, sabrem què deia el que m'he engolit".
Amb frustació i ràbia continguda, al llegir "Culpable" al paper que quedava a la mà del jutge, vàren tenir que alliberar-lo i mai més fou molestat.

Conclusió: Siguem creatius, quan tot sembli perdut o difícil, utilitzem la imaginació!