La fluïdesa d'una fulla

Els lluminosos raigs de sol d'aquest matí de tardor, juguen sobre les diàfanes aigües del rierol. Amb un espurneig esclatant, donen la benvinguda a les nombroses fulles de l'arç blanc arrelat a la riba que, després d'un últim frec amb les branques, giravolten bressolades per l'aire fins planejar sobre el suau mirall.

M'acarona el caliu d'aquest sol de tardor i l'escalf del record d'un dia que, com avui, em trobava asseguda en aquest mateix banc de fusta envellida, a la vora de l'aigua.

Amb lentes i modulades passes, ell es va apropar i em demanà amatent si podia descansar una estona al meu costat. Aquella veu em captivà per la seva blanor, era una veu temperada, endolcida per la saviesa que atorguen els anys.

Tot i que havia triat aquell paratge cercant la solitud, en un intent d'escoltar dins meu, de desxifrar el munt de sensacions confuses, de dubtes que m'envaien, al creuar-me amb aquells ulls blaus, un somriure instantàni va néixer als meus llavis i la meva mirada el convidà a asseure's.

Restarem en silenci una bona estona, fins que els nostres ulls, perseguint el vol d'una fulla juganera, una altra vegada es creuaren. En uns segons, tot i estar poc avesada a parlar dels meus problemes amb desconeguts, em vaig trobar expressant tots els meus neguits i les meves pors a qui tenia al costat.

No semblà estranyar-se gens quan li vaig dir que ni jo mateixa podia entendre com després d'anys d'estudi del món de la comunicació, de períodes d'intens, dur però plaent treball per tirar endavant una empresa nascuda 17 anys enrera, fruit de la il.lusió de dues jovenetes amb el títol de publicitàries a la mà, ara volia allunyar-me'n, deixar-ho tot, estava disposada fins i tot a dir adéu a la meva sòcia i amiga estimada, amb la que tants cops haviem planejat fer-nos iaiones, una al costat de l'altra.
Cada dia però, des de feia un temps, a l'entrar per aquella porta de l'eixample barceloní, el cor em deia que el meu lloc ja no era allí, que m'havia de dedicar totalment a l'altre món (com l'anomenava jo), al món del tai txí.

Amb una mirada i un somriure de tendresa que m'arribaren a l'ànima, assenyalant una fulla de l'arç que acabava d'emprendre la volada, em digué:

"Fixa't bé en el vol d'aquesta fulla. Imagina que tu ets ella...
Durant molts anys has estat movent-te en el món de la comunicació, de les ones, circulant, d'alguna manera, per l'aire,.. com ho fa la fulla ara.
Et senties bé, jugaves, volatejaves creativament com ella, però mira què passarà quan la fulla toqui l'aigua. Observa com hi arriba suaument; potser podrà enlairar-se per la força de la brisa algún breu instant, però l'aigua l'ha impregnat, i per petits vols que pugui intentar, acabarà fluint en el medi aigualós.
Tu ets aquesta fulla captivada i impregnada per la suavitat, la flexibilitat i la fluïdesa del tai txí que és com l'aigua. Per moltes petites provatures que facis a l'altre medi, el teu ara ja és aquest i només seràs feliç deixant-te amarar per la seva fluïdesa".

Sempre recordaré aquella fulla dansant, planejant sobre el mirall de l'aigua, començant a fluir en un medi que fins aleshores no era el seu ; sempre recordaré aquella veu i aquella mirada que calmaren el meu neguit, mostrant-me que el camí que anava a començar era el correcte...