Traspassar portes

Narra la llegenda, que un rei que dirigia un país sumit en una cruenta guerra, causava espant entre els seus presoners.

No els matava... els conduïa a una sala on hi havia un grup d'arquers, a un costat, i una immensa porta de ferro, a l'altre, amb impactants calaveres gravades, cobertes de sang...

Quan els captius entraven a l'estança, els ajudants del monarca els disposaven en cercle i el rei els enunciava, sumptuós i solemne:

- Podeu triar entre morir per les fletxes dels meus arquers o passar per aquella porta... Quan la traspasseu, JO US ESTARÉ ESPERANT.

Tots escollien ser morts pels arquers...

Arribaren temps de pau i un soldat que havia servit molt de temps al rei, se li dirigí respectuosament:

- Senyor, puc fer-li una pregunta?
- Digues, soldat.
- Voldria gosar demanar-li què hi ha darrera la porta...

El rei contestà:

- Vés, i mira tu mateix!

El soldat, un xic acoquinat, obrí cautelosament la porta, i a mida que ho feia, els càlids raigs de sol amaraven la sala i una llum preciosa envaïa l'ambient...

Allargant la vista, evidencià que la porta s'obria cap un camí que conduïa... a la LLIBERTAT!

L'home no podia creure el que havia vist; mirava el seu rei esbalaït. Aquest li va dir amb aplom:

- Ells tenien el poder d'ELECCIÓ, però per temença preferien morir abans que arriscar-se a obrir la porta!


Quàntes portes que ens cal creuar, deixem de traspassar per por a arriscar o a la incertesa del que ens espera darrera?

Powered by Castpost