La tassa de te

Dia a dia, un gran nombre de gent s’acostava al jardí de Nan-in, un ancià Mestre japonès, per escoltar les seves sàvies paraules.

Un famós guerrer, encuriosit per tanta afluència, decidí visitar-lo, anunciant-se al Mestre amb antel.lació, fent-li saber que no disposava de molt temps, degut a les seves importants tasques.

A l’arribar, va saludar al Mestre, exposant-li una immensa llista de títols, coneixements, mèrits i distincions, obtinguts despres de durs anys d’estudi i sacrificis.

Un cop finalitzada l'extensa i acurada presentació, va demanar-li amb un to greu i orgullós que li expliqués què era el Zen.

Nan-in, amb serenitat i el rostre immutable, li va oferir com a resposta, una tassa de te. Mirant-li els ulls, començà a servir la beguda amb tota la calma del món i tot i que la tassa del guerrer era ja plena a vessar, el Mestre continuà.

El guerrer, veient que el te sobreeixia, sorprès per la poca destresa de l'anfitrió, no va poder contenir-se i li exclamà:

- Però no se n’adona que la tassa ja és completament plena? No hi cap ni una gota més de te!

- Com aquesta tassa, - va respondre Nan-in sense perdre ni un instant l'aplom del seu rostre ni el seu dolç somriure -, vostè és ple de les seves opinions, dels seus coneixements. Com podria mostrar-li el que és el camí del Zen, com pot aprendre quelcom més si abans no buida la seva tassa?

- A menys que la seva tassa es buidi, vostè no podrà incorporar ni una gota més.

Encongit, davant la lliçó que acabava de rebre, el visitant s’aixecà i amb una respectuosa salutació al Mestre i se n'anà sense dir paraula.