Dona d'Aigua

El sol li acaronava les llàgrimes que no havia volgut cristal.litzar.
Com d'altres dies, ella percebia l’energia del cim que l'acollia.
Tancà els ulls, alenà a fons, i esdevingué un esperit d’aigua…

La lleugeresa del seu nou estat li provocà un àvid desig de fluir.
Avançà intrèpida, perforant amb suavitat les roques més dures,
atravessà rius, torrents i estanys, conscienciant la seva essència...

Sens vertigen, balandrejà coratjosa per dolls, saltants i abismes.
Escoltà la crida latent de l'oceà, creixent l'anhel d'aplegar-s'hi.
L'aigua aclama l'aigua, i a la fi, el dolç abraçaria el salat…

Powered by Castpost