Photobucket - Video and Image Hosting Contes axinats i més paraules per reflexionar. Myt: El flascó de la Vida...

diumenge

El flascó de la Vida...



Es fonia un altre xafogós agost a la petita aldea de Ch'en-chia-kou. T'ang Hao, abraçat per l'ombra d'un majestuós ginkgo, somreia observant els rostres encuriosits asseguts davant seu.

Un bon nombre de joves s'havia atansat al seu jardí, com moltes altres tardes, per passar una estona amb l'ancià mestre. Impregnant-se de la serenitat que els transmitia, gaudint de les sentències i contes singulars, que sempre els oferien missatges enriquidors, sorgits de l'essència més pura d'aquell home.

Mirades intrigades, guspirejaven amatents, observant el flascó de vidre buit que sostenia el mestre. Estimaven aquell savi que els acompanyava en el traç del camí per la vida, i sabien, que d'aquell recipient alguna cosa n'aprendrien...

- Us prego recolliu els albercocs de plata que han caigut de l'arbre i els poseu dins el pot, fins omplir-lo, - els digué el mestre.

Obeïren a l'instant la demanda, i en pocs minuts, tots aquells fruits platejats que s'havien desprès del ginkgo, atapeïen les parets del flascó.

El mestre preguntà: - Veieu el recipient plè?- Tots assentiren amb convicció al veure que no aconseguien entrar ni un fruit més...

Cerimoniosament, l'ancià abastà una caixeta de llavors i les buidà dins, tornant a preguntar als nois: - Veieu ara el flascó plè del tot?

No dubtaren ni un instant en respondre afirmativament...

Sense perdre el somriure, hi abocà la sorra d'un petit test, omplint tots els espais encara buits i tornà a preguntar de nou als nois si percebien el flascó plè del tot.

Malgrat el desconcert, tots respongueren amb un contundent "sí", i aleshores, l'ancià buidà amb solemnitat el contingut de dues tasses de te que tenia aprop i el fluid omplí tots els espais lliures, entre la sorra.

Els nois reien i comentaven sorpresos tot el que el mestre havia aconseguit introduir dins el flascó, sense saber massa quina lliçó en treuria de tot allò el venerable ancià i, quan començà a parlar, els xiuxiueigs s'apagaren.

- Vull que entengueu que aquest recipient representa la Vida. Els fruits del ginkgo són els elements més importants que la conformen: els pares, els fills, la salut, l'amor, allò que us apasiona, alló que dóna sentit a la vostra existència.... Són aquelles coses, que tot i que perdessiu la resta, us permetrien percebre la plenitud de la vostra vida.

Les llavors són aquelles altres coses que també formen part de la vida, com el treball, la casa, el cotxe, importants però substituïbles. La sorra, representa la resta de les petites coses que anem introduint al nostre món.

Observeu la necessitat d'establir prioritats. Si primer omplissim el flascó de sorra, no hi hauria espai ni pels fruits ni per les llavors, el mateix succeeix amb la Vida.

Si utilitzessim tot el nostre temps i la nostra energia en les petites coses, no gaudiriem mai ni d'espai ni de temps per coses realment importants. Jugar amb un fill, compartir un sopar o una conversa amb algú estimat, escoltar i cuidar el nostre cos quan ens dóna senyals d'alerta, fer allò que realment ens dóna sentit,..

És imprescindible ocupar-nos en primer lloc dels fruits del ginkgo, de les coses realment valuoses, després de les llavors, pensant que la resta és tan sols "sorra".

Tots somreien davant les paraules del mestre i un dels joves aixecà una mà, inserint-li: - Us oblideu d'un element, estimat mestre. Què representa el te?- i ell li respongué:

M'agrada que em facis aquesta pregunta Liang! Et demostra, que encara que la teva vida estigui plena i sigui rica, sempre hi ha lloc per compartir un parell de tasses de te amb un amic...


[Amb la meva mania "d'axinar", en aquest texte que em va arribar fa uns dies per mail, vaig substituir per te, el que en realitat eren unes cervesetes. Pensant-ho bé, amb la caloreta d'aquest xafogós estiu i amb les vacances encara ben presents, tot i que fos xinesa, tampoc és gens dolenta la idea de compartir amb un amic un parell de canyetes, oi? :-) ]